Quantes vegades ens ha passat que hem acabat el nostre disseny i ens hem fet la gran pregunta “i ara com ho imprimeixo”?
ERROR
El mètode d’impressió és de les primeres coses que s’ha de tenir present abans de començar un projecte de disseny!
I ens diràs: “però si no sé què dissenyaré, com vaig a saber com ho imprimiré?”
Doncs perquè almenys podràs respondre a aquestes qüestions bàsiques:
1. Quantitats impreses que vols / vol el client.
Un dels grans avantatges de la impressió òfset és que el cost de la impressió es va abaratint quanta més quantitat imprimim.
Per tiratges més curts, recomanem la impressió digital, doncs en la òfset s’hauria de crear una o vàries planxes (una per cada tinta que porti el disseny) que encareixerien moltíssim el cost. Això podria ser un avantatge si es tractés d’un disseny que requereix petits tiratges però que es repetiran durant el temps. Les planxes només s’haurien de crear la primera vegada que s’imprimiria el disseny.
En impressió digital, no necessitem aquestes planxes, per la qual cosa ens estalviem aquest cost. A més, pots modificar tantes vegades com vulguis els documents abans d’imprimir-los.
2. Pressupost del client
Depenent del pressupost del client, o el pressupost que tu mateixe tinguis, hauràs d’informar-te de quin tipus d’impressió s’ajustarà millor a les teves necessitats.
Pressupost baix / tiratge llarg
--> Convindria plantejar-se òfset / digital
Pressupost baix / tiratge curt
--> Digital
Pressupost alt / tiratge llarg
--> Òfset
Pressupost alt / tiratge curt
--> Convindria plantejar-se òfset / digital
3. Color.
Si vols emplear un color concret (o varis), en el teu disseny, com per exemple perquè el teu client té una identitat corporativa molt clara en què si o si s’ha d’emplear un color PANTONE concret, o simplement perquè necessites reproduir aquella sensació que connota aquella concreta tonalitat de blau, el mètode d’impressió més fiable seria l’òfset, ja que permet reproduir tintes planes.
Una tinta plana
és un color prèviament mesclat, sense necessitat d’utilitzar la quadricromia per reproduir-lo.
La quadricromia
és el CMYK, els colors pigment (cyan, magenta, groc i negre), de tota la vida que, barrejant-los, podem crear tota la gama cromàtica.
En impressió, el més comú és treballar amb CMYK. En digital, hi haurà una tinta de cada color i la mescla es realitzarà directament en el paper a través de la superposició d’aquests colors. El paper només haurà de passar una vegada per màquina perquè els quatre cartutxos s’imprimiran un darrere de l’altre. En òfset, hi haurà una planxa per cada color, i la mescla es farà directament en el paper en superposar cada passada de color. Segons la màquina, el paper podria passar vàries vegades per la màquina, segons el número de planxes que admeti.
Però la impressió òfset té una avantatge: les tintes no tenen per què ser CMYK. En aquest tipus d’impressió se li poden posar altres tintes planes prèviament mesclades, de manera que pugui reproduir el color fidelment. Un dels catàlegs de color més utilitzats són les tintes PANTONE.
Un cop tinguis triat el mètode d’impressió, hauràs de preparar el document. Hauràs de tenir en compte la resolució i pensar bé el tipus de tintes que voldràs aplicar en cas que hagis triat òfset. Pensa que necessites una
resolució molt alta perquè ho hauràs d’imprimir. Solem parlar d’uns
300ppp. Si algun element del teu disseny està a resolució de pantalla (72ppp), per molt que ho vegis bé mentre crees el disseny, en imprimir podria sortir malament.
No oblidis de configurar el color del document en CMYK! Oblida’t del
RGB per imprimir. La configuració RGB (Red Green i Blue) és una configuració de color pensada només per pantalles. La impressora imprimirà igualment el teu disseny, però els colors tan vius que vegis en pantalla no tindran res a veure amb el que sortirà imprès. Quedes avisade.
La configuració RGB abarca una gamma de colors molt més àmplia que el CMYK perquè en digital podem reproduir molts més tons gràcies a la llum. En CMYK, en ser colors pigment, colors tangibles, la gama de colors queda més reduïda. Per això, quan un arxiu RGB s’imprimeix, la màquina ha de transformar els codis RGB en codis CMYK i els colors queden bastant més apagats.
Si des d’un principi configures l’arxiu en CMYK, podràs controlar molt millor el to que quedarà imprès en el paper.
Si necessites més informació, tenim un post al blog on t'expliquem molt detalladament "Com preparar correctament els documents per imprimir".
